Chris Isaak - First comes the night (2015)

És sorprenent com un paio com el Chris Isaak, amb més de 30 anys de carrera i, per dir-ho fàcil, fent el mateix, sigui capaç ja no tan sols de publicar nous àlbums sinó de fer-ho mantenint-se extremadament fidel a la seva "marca" però, alhora, resultant fresc i evitant l'avorriment per repetició.

Això és el que aconsegueix amb aquest First comes the night, on troba el punt just entre les arrels del rock 'n roll de les quals sempre ha begut, i un punt country (només un punt, però suficient com per especiar la mescla), entregant un disc divertit i variat, a pesar d'enquadrar tots els números dins d'un mateix estil.

Aquí hi ha rock 'n roll, esclar, i sí, també una mica de country, però també hi ha tonalitats gipsy (a Baby what you want me to do), un toc carnival (a Don't break my heart) o sonoritats tex-mex. I la barreja funciona sobretot perquè l'Isaak és gat vell i experimentat, i sap quan les cançons sonen bé i, sobretot, com fer-les sonar millor gràcies a la seva veu melosa i dúctil. Potser ja no ens pot entregar un hit instantani com Wicked Game, però el seu corpus, resistent i constant al llarg dels anys, fa que no li calgui, doncs ja ha demostrat sobradament que la seva és una figura reputada dins el panorama del rock contemporani, i això que —admetem-ho— la seva proposta podria ser blanc fàcil de les mofes dels més puristes.