Michael McDonald - No lookin' back (1983)

Tal com li va succeir al Christopher Cross i a tots aquells artistes que a principis dels 80 van emmarcar-se en allò que avui en dia es coneix com yacht rock (en el seu moment era anomenat soft rock), la seva estrella i vigència van apagar-se (massa) aviat, atropellat per la força d'altres gèneres. Els primers treballs d'aquests músics van enfilar-se a les llistes d'èxits, van sonar a les ràdios i van esdevenir la banda sonora d'una arrencada de dècada que prometia (i així ho va complir) grans canvis.

Però les seves continuacions, potser menys inspirades, potser menys sorprenents, no van enlairar-se amb la mateixa força, i, per bé que van aconseguir una certa notorietat i presència, les seves veus s'apagaven massa ràpid, sense deixar que hi quedés cap pòsit. 

Exactament el mateix li passa a aquest No lookin' back del Michael McDonald, ex líder dels Doobie Brothers, que en el seu primer disc en solitari, el magnífic If that's what it takes, havia trencat la baralla i entregat un rock molt lleuger, refrescant, estiuenc, a partir de barrejar-lo lleugerament amb el jazz (però MOLT lleugerament, suficient com perquè els oients notessin que allò era una mica més que rock, però només una mica). Però en el seu segon esforça de llarg, el Michael no encerta a tocar les mateixes tecles dels seus teclats i pianos, per bé que intenta resseguir el camí de l'èxit amb fórmules molt similars.

Compta amb l'ajuda dels de sempre (Jeff Porcaro, Nathan East, Paulinho da Costa) i amb noms rellevants del rock i del blues com el Joe Walsh i el Robben Ford, així com amb una producció nítida i exuberant. Però no fa clic. Es gaudeix, s'escolta amb gust, es torna a escoltar amb el mateix gust i delit, però no fa clic.

I el gènere, es digui com es digui, ja no va a tornar a aixecar el cap, en un exemple més de la fugacitat ja no de l'èxit sinó fins i tot de l'art que, en aquests temps accelerats, tan bon punt es treu de la màniga un as ja està pensant en com deixar-lo de banda per afegir-hi alguna cosa nova al damunt, tant se val si el supera o no.