I la discogràfica, per descomptat, va percebre amb claredat que una legió de nous fans necessitaven entrar amb facilitat a l'univers Isaak, i així decidí acumular alguns dels seus temes en un sol àlbum. Curiosament, hi manquen alguns dels temes que, amb els anys, s'han convertit en més icònics, però això, en realitat, va acabar sent un encert. Perquè la gràcia d'aquest recopilatori és que funciona com si fos un àlbum en si mateix. Hi ha peces molt bones, algunes de notables, i unes quantes que, sense estar malament, potser no estan a l'alçada. Però entre elles semblen encaixar i dialogar amb naturalitat. Per a un fan nouvingut aquest disc no era un greatest hits (no ho especificava pas enlloc, per mirar de fer l'engany més creïble), sinó un àlbum d'un artista nou del qual per aquí no s'havia sentit encara res.
El resultat és un disc enormement entretingut, ple de grans moments i temes molt memorables. Només havien passat 6 anys des que el Chris Isaak va publicar el primer àlbum fins a aquest, el seu primer recopilatori; i haurien de passar-ne 15 fins a la publicació del següent, senyal inequívoca que la seva estrella va brillar molt fort durant un lustre però va començar a perdre vigència aviat a mesura que els anys noranta revolucionaven la música. Per això aquest disc és un testimoni tan veraç de la millor època d'un Chris Isaak que, a pesar de tot, mai ha deixat de seguir fent música i cantant-li al (des)amor entre falsettos i sonoritats a mig camí entre el rock 'n roll i el pop més comercial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada