Popol Vuh - In den Gärten Pharaos (1971)

És fascinant que la història de la música hagi donat llum a una banda com els Popol vuh i a discs com aquest In den Gärten Pharaos. Perquè a ells els hi devem un rock còsmic i espiritual, quasi sagrat, a base de barrejar influències orientals i occidentals, instruments electrònics i analògics, textures, improvisacions i, sobretot, referències sagrades, holístiques i místiques.

Aquí —segon disc de la banda— la vessant religiosa o mística es concentra en la música (més endavant ja vindran els àlbums que beuen de tradicions místiques diverses, cristianes, budistes, hindús, etc.), dividint l'obra en dues peces, una per galta, cadascuna amb la seva pròpia idiosincràsia.

En la galta A el tema que dóna títol a l'àlbum es basa en unes percussions africanes al damunt de les quals s'hi amunteguen la resta d'instruments com dibuixant una travessia pel desert que acaba, literalment, en un oasi (el del jardí del Faraó del títol), d'aigües calmes i reposades.

En la galta B, però, l'ominosa presència de l'orgue de l'església de Santa Margarida a Baumburg, ressona i retruny impertorbable, com si el llibre (vuh, en llengua quʼiché, de tradició maia, vol dir això, "llibre") fos una roca granítica i irrevocable contra la qual reboten tots els elements externs, percussions atrafegades que s'afegeixen a la potència desmesurada d'una peça que fa posar la pell de gallina i que, com passarà a partir d'ara amb els àlbums dels Popol Vuh, ens elevarà místicament cap al cosmos indefinit i etern.