L'afegit de temes que no sonen en la pel·lícula del Norman Jewison sobre el boxador negre encarcerat injustament per un crim que no havia pas comès no són simples extres per omplir, no són només cançons que més o menys encaixen amb el target desitjat. No, aquí aquesta munió de temes diversos pretén continuar la conversa, encrespar el debat, elevar la protesta.
Perquè tots els temes incloses, tant se val si apareixen al film o no, relaten les històries dels menystinguts, de les injustícies comeses i paties, i acaba retratant, en el seu conjunt, un país poc habituat a mirar-se al mirall o, sobretot, a donar veu a aquells que patiren les injustícies (que és molt fàcil fer-se el santet quan ets tu mateix que has comès el crim o infligit la injustícia).
El disc, per tant, està farcit de música "negra" (si és que això és una manera vàlida de definir la música). Mirada contemporània a través del R 'n B, rap i el hip hop, mirada nostàlgica als 60 amb Gil Scott-Heron, Ruth Brown, Etta James o Ray Charles. Un sol artista blanc entre tota l'alineació: el Bob Dylan amb la seva mítica Hurricane que explicava, justament, la història de l'"Huracà Carter".
Com sempre, i perquè no sigui dit, se li cedeix un petit espai (al final del disc, per descomptat, no sigui que interrompi, que molesti) al compositor de la partitura instrumental que —aquesta sí— s'escolta al llarg de la pel·lícula, obra del Christopher Young. Però si alguna cosa no és aquest disc és instrumental. Al contrari, és extremadament verbal, amb tones de paraules i discursos musicats que reclamen la veu per a aquells/es que mai l'han tinguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada