James Newton Howard - The village (2004)

Músic habitual de les pel·lícules de l'M. Night Shyamalan i compositor hiper-prolífic de bandes sonores dels més diversos gèneres, el James Newton Howard no ha estat probablement mai tan a prop de la glòria musical com en aquesta The village, en què troba un magnífic equilibri entre les dues vessants amb què juga la història de terror i control social: la més íntima, social, familiar, d'amor i encís, i la de la por i l'amenaça externa.

És en la primera on, de ben segur, la música s'eleva, i això és gràcies al magnífic treball solista de la prodigiosa violinista Hilary Hahn, que encavalca els seus solos sentits i a flor de pell amb les denses orquestracions que li ha preparat el James Newton Howard a mode de llenç. Ja les dues primeres peces, Noah visits i What are you asking me?, deixen empremta, i a l'oient amb ganes del retorn, el més aviat possible, a la calma i a la malenconia, interrompuda i demorada per les peces més ominoses, sobretot aquelles que inclouen algun ensurt o sobresalt orquestral que et desperta del somni.

Els trams de la Hahn, però, no es centren exclusivament en el drama i el romanç, sinó que també és present en aquelles peces que evoquen el misteri, l'amenaça de la pertorbació de la pau i l'amor que s'amaga entre els boscos del voltant, fent que tot plegat mantingui aquella estranya i fascinant sensació d'estar vivint una il·lusió que pendula entre el bé i el mal, la llum i la foscor, en una banda sonora particularment reeixida d'un compositor que no ens té acostumats a aquestes alegries (encara que aquestes siguin alegries certament terrorífiques).