La cerca de la il·luminació, de l'ascensió espiritual, dels Popol Vuh continua, en el que podria ser un dels seus treballs més decantats cap a les tradicions orientals (la banda alemanya sempre ha fluctuat i entre les dues tradicions musicals, la de l'Est i la de l'Oest, balancejant-s'hi còmodament), i amb més presència de les guitarres de Fricke i Fichelscher, amb les percussions brillants remarcant la mística, així com la veu de la Djung Yun i l'inefable sitar.
Com sempre, el camí és tortuós, ple de variants i desviacions dels patrons i camins que podrien semblar els més fàcils. Fricke i companyia s'enrosquen i generen remolins espirituals que t'arrosseguen no saps ben bé a on. Però cal recordar que el camí és tant o més important que el destí, sobretot quan es parla d'assolir la il·luminació.
Temàticament, aquest cop els Popol Vuh parteixen del "càntic dels Càntics", també coneguts com el "Càntic de Salomó", un llibre de poemes dedicats a l'amor fraternal que és, en realitat, el que la banda alemanya ha perseguit durant tota la seva llarga i influent carrera musical
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada