Si la salvació ("hosanna") ha de venir d'algun lloc, potser ha de ser d'algun dels àlbums més místics i espirituals dels Popol Vuh. Els Popol Vuh —mínimament populars per les seves bandes sonores de les pel·lícules del Werner Herzog (Aguirre, Nosferatu, Cobra verde, Fitzcarraldo, L'enigma Kaspar Hauser, etc.— van fer un tercer disc sense teclats (que en ells era una novetat), fent servir només instruments analògics, per fer un disc espiritual "que donés la mà a les religions de l'est i de l'oest".
El resultat és un disc místic i còsmic alhora, un d'aquells que, si hi entres, et transporta a un altre estat (més elevat?, això ja depèn de cadascú). Piano i clavicèmbal per sota de guitarres desbocades i molt lliures, violins, oboès i veus celestials, passatges obsessius i repetitius, crescendos coordinats, resultat de molts mesos d'improvisació per anar trobant la banda sonora perfecta per a la il·luminació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada