The bodyguard original soundtrack (1992)

Impossible escapar a l'onada expansiva de la banda sonora d'aquesta pel·lícula senzillota i més o menys taquillera que va portar a la Whitney Houston a ser una de les artistes més populars i (re)conegudes del món, competint amb els Michael Jacksons i les Madonnas. L'àlbum és un fruit claríssim de la seva època, amb una producció amb molt de brilli-brilli a càrrec del David Foster (que en l'època va ser capaç de convèncer a molts artistes de fer exactament el mateix disc i fer-se i fer-los rics en el procés), i segmentat en dues meitats ben clares: una primera galta amb sis temes nous de la Houston, i una segona amb temes extra, d'aquells que omplen les bandes sonores tan sols per haver sonat en alguna ràdio de fons en alguna escena de la pel·lícula i que, en tot cas, ajuden a vendre discs.

La secció de la Houston és immaculada. La seva tècnica es desplega amb fruïció des de les balades (com el megahit que va ser la seva versió de l'I will always love you de la Dolly Parton) o la bonica Run to you, fins a les peces més ballables (com l'energètica I'm every woman dels Ashford & Simpson o la poderosa Queen of the night), i entrega una mena d'EP generós que la va convertir en la diva del pop que estava destinada a ser a pesar de les seves (moltes) competidores de l'època.

L'altra secció fluixeja una mica, més que res perquè la diversitat de les propostes no acaba d'encaixar. A pesar d'això, és una segona galta molt fàcil de gaudir, amb noms suggeridors com la Lisa Stansfield, el Curtis Stigers, el Kenny G (aquí en el pic de la seva carrera), l'Aaron Neville (amb el seu vibrato incessant) o el Joe Cocker.

Com sol passar, aquestes bandes sonores de pel·lícules dels 80 i 90, destinades al públic massiu, relegaven als compositors de les músiques orquestrades incidentals dels films a un segon lloc (això quan els hi deixaven un mínim espai al disc). I aquí se li concedeix la gràcia a l'Alan Silvestri de poder colar una de les seves peces per tancar el disc, conscients de que probablement ningú se'l sentirà.