Hans Zimmer - Green card original soundtrack (1991)

Abans de convertir-se en el compositor de bandes sonores més sol·licitat i que més admiració desperta, el Hans Zimmer les feia totes iguals. Totes. La seva manera d'atansar-se a una partitura d'una pel·lícula era la mateixa ja fos per a Rain man, Driving Miss Daisy o aquesta. Aquests temes mig de transició, com de trajecte, de camí, de ruta en cotxe, els col·locava a totes les seves peces, fent que escoltar tot un disc seu fos un autèntic suplici. 

El mateix succeeix en aquesta Green card, per bé que algunes peces semblen buscar altres textures, fent-la més diversa i entretinguda. La inclusió del Concert per a clarinet en La major de Mozart, fent-li costat a les seves composicions tanmateix una mica simples (sovint gestades amb teclats, cal recordar que Zimmer venia de l'escena pop electrònica britànica) no ajuda, tot i que estranyament sembla inspirar a Zimmer a compondre temes lleugerament diferents en el tram final de la primera galta i que segueix la peça clàssica.

Sigui com sigui, el to, com en totes les seves bandes sonores en aquesta època, és lleuger, com de sintonia de sèrie de televisió policial de l'època, i no deixa d'encaixar prou bé amb l'esperit de la pel·lícula del Peter Weir a qui, per cert, el Zimmer dóna les gràcies i vol compartir l'autoria de la música amb ell, en vistes de l'enorme quantitat d'idees que el director australià li va proveir.