Perquè més enllà de si fan servir o no guitarres, de si és un trio o de si hi posen més instruments dels que diuen, el que fa d'aquest disc una petita joia discontinuada és el grapat generós de temes preciosos i encomanadissos que inclou. Perquè més enllà dels singles, no hi ha cap tema ("cap", he escrit "cap", ni un, res) que no sigui gloriós, absolutament gloriós.
Ja siguin les balades cantades amb un fil de veu pel magnífic Tom Chaplin, ja siguin les peces més rítmiques, les tornades són memorables, els peus són engrescadors, i la orquestració és impecable. I si el disc no acaba de convertir-se en una autèntica obra mestra entre les més grans de tots els temps és perquè, de fet, al disc li falta un xic de varietat, tant sonora com compositiva; res, un xic, tan sols. Perquè la resta és immaculada i preciosa, i deixa una empremta inesborrable en qualsevol que se l'escolti. Una autèntica bellesa de disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada