Carregada de temes diversos i inconnexos, la banda sonora de la pel·lícula del Baz Luhrman és un pastitx musical com la pel·lícula ho és en qüestió audiovisual. Hi ha una mica de tot, això sí, assegurant-se que soni bé i encaixat amb el target demographic del film, buscant que soni alternatiu però no massa (només hi ha un Radiohead, per exemple), poppy a matar, i tan signe dels seus temps que fa feredat.
La majoria de les peces no són fetes ex profeso per a la pel·lícula, conformant així un monstre de Frankenstein desconjuntat i ranquejant que arriba al final tan mal girbat com arrenca i confirma que el Baz Luhrman li té agafat el pols als temps i a tota una generació que frisa amb les seves pel·lícules exagerades i carregades de música fins a l'extenuació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada