Leonard Cohen - You want it darker (2016)

Amb els seus últims sospirs, ja molt malalt i esperonat per la gestió eficient del seu fill Adam (a qui dóna les gràcies per haver pres el control d'un projecte, com el mateix Leonard, moribund: "sense ell aquest disc no existiria"), Cohen exhala el seu últim joc de cançons en vida, explorant el final del trajecte vital, expiant pecats i esvaint a cop de vers els eteris fantasmes del passat que encara el persegueixen.

És dolorós, escoltar aquest treball del Cohen, perquè sabent que es va publicar tan sols tres setmanes abans de la seva mort, cada vers, cada expressió, cada tornada, no només sona a definitiva, sinó a adéu serè i calm.

Com en el tram final de la seva carrera, la seva veu és gutural, rasposa i greu. Ja no és un hieratisme intrínsec en ell, sinó el pòsit dels anys en la seva gola, un pòsit que queda, que s'arrapa al fons del got, quan la música, senzilla i tendra com sempre, s'evapora. 

M'agradaria que hi hagués un acord que poguéssim signar.

S'han acabat, ara, l'aigua i el vi.

Estàvem trencats llavors, però ara som a la vora.

M'agradaria que hi hagués un acord.

M'agradaria que hi hagués un acord,

Entre el teu amor i el meu.

Aquests són els darrers versos que Cohen pronuncià abans de marxar i deixar-nos més sols que mai.