Roxette - Look Sharp (1988)

Amb una innata habilitat per a la manufactura pop, els Roxette van entrar per la porta gran de la popularitat amb aquest Look Sharp que va desencadenar quatre singles extremadament exitosos (The Look, Dressed for success, Dangerous i Listen to your heart), i van passar a formar part de l'univers musical dels 80 amb el seus ritmes senzillots i sobreproduïts, i les seves cançonetes enganxoses.

Però què els feia diferents? Què va provocar ja no només el seu èxit inicial sinó el fet que perduressin tota una dècada encadenant àlbums i èxits diversos? Què els separava de l'allau de bandes més o menys exitoses de l'època, aquelles que potser col·locaven un single del seu primer disc i amb el segon s'esfondraven definitivament per no tornar a aparèixer fins 30 anys més tard en algun recopilatori venut a la telebotiga a les 2 de la matinada? Doncs, fonamentalment, la gràcia per escriure pop directe i d'assimilació immediata del Per Gessle. Per una banda els seus riffs de guitarra, senzills com són, resulten familiars sense poder identificar d'on vénen. I per una altra, les estructures de les cançons, partint de patrons bàsics del pop, no deixen de fugir-hi en diversos moments, buscant molts canvis i sorpreses al mig de cadascuna d'ella. Així, per descomptat, el patró de peu-tornada-peu-tornada-pont-tornada queda farcit per altres elements, petits trencaments afegits, aturades i arrencades, detalls, en definitiva, que n'enriqueixen l'escolta i faciliten tornar-lo al plat aviat.

Però és que, a més, l'habilitat del Per Gessle compta amb dos ingredients afegits que conclouen la poció. Primer de tot, la veu de la Marie Fredriksson, aguda i punyent, no excessivament dúctil però funcional i dedicada, capaç d'arrencar un tema com Listen to your heart en un to molt alt i no només mantenir-lo sinó acabar apujant-lo un xic en el tram final. I, per últim, una producció molt treballada (massa, en alguns trams) del Clarence Öfwerman, que desplega tots els trucs de l'època (aquestes bateries sintètiques i exagerades!) però ho fa amb tal profusió que no hi ha un moment de buidor en el disc i l'oient no pot deixar d'escoltar ni un segon.

A aquest àlbum li seguirien altres d'igual o més exitosos, però força menys reeixits a nivell compositiu, i aquest Look sharp roman com el seu llançament internacional i el descobriment d'una banda que va compondre la banda sonora de moltes vides als 80.