Howard Shore - The lord of the rings: The two towers original soundtrack (2002)

No sé què més li pots demanar a una partitura d'una pel·lícula com la segona part de la trilogia d'El senyor dels anells del Peter Jackson: acció, èpica, mística, màgia, foscor i llum, tenebres, encanteris i terrabastalls. La testosterona flueix a discreció, mentre la part més mística i de fantasia mira de trobar els seus espais entre el retrunyir dels timbals i dels metalls que convoquen el mal. Perquè en aquesta segona entrega, esclar, l'acció pren protagonisme (es venia l'escena de batalla final de més de 30 minuts com un punt positiu del film) i la part més dramàtica i melòdica (que potser sí tenia la primera entrega) aquí passa a un segon pla.

Quan troba l'espai, l'oasi sonor que evoca és deliciós, com a The ents o a Breath of live, per exemple, on el Howard Shore es recolza en les cordes i en les veus angelicals per recordar que hi ha llum i màgia fins i tot en els racons més foscos de la Terra Mitjana. 

I Shore, a banda de recuperar alguns leit motivs de la primera entrega, també aprofita per diversificar la instrumentació, mirant d'associar segons quines sonoritats a diferents part geogràfiques del món mitològic creat per Tolkien.

Però és cert que els oasis són això, oasis dins d'un entorn hostil i de batalla, que ressona estrepitosament cada cop que colpeja, cada vegada que les espases dringuen i les llances xiulen. És, per tant, una partitura fonamentalment èpica, per bé que la temàtica i l'univers narratiu complex donen molt de joc, suficient com per fer d'aquest àlbum una delícia variada i generosa amb l'oient atent.