Organitzada en dues meitats, una per galta, per separar els temes cantats i la partitura incidental, la banda sonora de La sireneta, ja sigui en la seva versió en anglès o en la seva versió doblada, és un delit, l'agafis com l'agafis. Primer de tot perquè les cançons cantades són enganxoses i diverses, segona perquè les lletres són enginyoses, i tercer perquè els intèrprets són de traca i mocador. La combinació guanyadora s'estén al llarg de tres quarts d'hora molt deliciosos en què l'oient pot escollir l'aproximació, ja sigui cantada o orquestrada, mentre els diversos leit motivs circulen profusament arreu.
Entre els números musicals destaquen, esclar, el Part of your world i el Under the sea juntament amb Kiss the girl, que es van fer prou famoses per compta pròpia, però caldria no oblidar l'esplèndida Poor unfortunate souls que en la seva versió original és entregada amb el punt just de maldat i lizaminellisme per la Pat Carroll.
Potser se li pot retreure a la segona galta una certa manca d'originalitat en encarar la música recolzant-se constantment en els instruments i les melodies de sonoritat marítima (que si flautes per aquí, que si uns trombons per allà) i la sensació d'haver-ho sentit abans s'insinua amb claredat. Però el cert és que el conjunt és tan florit i divertit que aquestes idees a un se li escapen del cap fàcilment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada