.jpg)
Capturant amb habilitat compiladora l'esperit un xic rar però amable, explorador però distès, de la mítica sèrie de TV, aquesta banda sonora recull alguns dels molts temes que sonaven al llarg de les seves temporades, sovint punxats pel Chris, el DJ de l'emissora local.
El conjunt desprèn aquelles vibracions juganeres i divertides de les aventuretes dels habitants de Cicely, Alaska, amb aquelles preocupacions mundanes però exagerades i amplificades per la clausura i l'aïllament, i que la música que recull aquest disc mira de reproduir.
La barreja és curiosa i eclèctica: des d'un parell de peces escrites ex profeso pel David Schwartz (entre ells la sintonia de la capçalera, que aquí és un delit poder escoltar més enllà del que duraven els crèdits inicials), fins l'At last de l'Etta James o el When I grow up old to dream de Hammerstein i Romberg, aquí en una versió del Nat King Cole, passant per números més freak, alguns "suaus" com una peça del Daniel Lanois cantada en francès o l'Everybody be yoself del Chic Stream Man, però altres molt més exagerats com l'absurda i enrevessada Don Quichotte de Magazine 60 (amb els seus obsessius "No señor, Don Quijote y Sancho Panza no están aquí" o "baila burriquito"), o la inclusió en el mateix disc d'un dels Chants d'Auvergne de Canteloube per la soprano Federica von Stade i el Gimme three steps dels Lynyrd Skynyrd.
El poti-poti podria haver quedat insuportable. Però no, perquè és molt hàbil en representar l'esperit de la sèrie en un grapat de talls i, sent molt selectiu dins el ingent ventall de músiques que hi sonaven, atrapar l'essència i les vibracions d'una peça televisiva única i especial que havia fet les delícies de molts noctàmbuls quan això de mirar sèries de TV encara no es considerava cool. Aquesta podria ser, perfectament, la programació musical punxada pel Chris des de la seva cabina de l'emissora local de Cicely, Alaska.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada