Soulsister - It takes two (1988)

"One hit wonders", en diuen, de les bandes que aconsegueixen reconeixement global amb un tema però després no poden aixecar el vol i bastir-hi una carrera al damunt. Als Soulsister potser se'ls hi pot penjar l'etiqueta, doncs per a la major part de la població viva durant el final dels 80 el seu single Way to your heart va escolar-se en alguna part de la seva vida, però ja seria més difícil mencionar-ne cap altre.

Però el cert és que els Soulsister no van cedir, no van abandonar, i sí van bastir-hi una carrera al damunt. Una carrera curta i inestable, potser, però carrera al cap i a la fi. Van durar, com a banda, 20 anys (20!), al llarg dels quals van anar publicant àlbums intercalats cada 5 o 6 anys, intentant trobar el camí de nou cap a l'èxit sense aconseguir-ho.

Així que sí, que només hi ha un tema que dels Soulsister que hagi transcendit, però la seva perseverança és molt lloable, més enllà dels èxits, que tampoc no cal que tothom tingui una carrera estratosfèrica, ompli estadis i tingui legions de fans. Els Soulsister, de manera humil i callada, van poder dedicar-se a allò que més els agradava quan eren banda i més enllà, doncs quan es van separar ambdós van seguir amb sengles carreres musicals, i encara ho fan avui en dia.

En tot cas, no es poc un llegat com el d'un senzill que ho va petar molt fort, un The way to your heart que és, de fet, un homenatge/còpia de l'estil Motown, i que sona molt propera a l'Easy lover del Phil Collins i i el Philip Bailey (que era, al seu torn, també un homenatge/còpia de l'estil Motwon, no ens enganyem). Un petit detall musical que ara es recorda, esclar, amb una certa nostàlgia, i que, llastimosament, està massa sol en un disc de debut que es queda a mig camí perquè cap tema no té el mínim d'inspiració melòdica que té el seu tema insígnia.