La irlandesa fa música de sonoritats celtes, certament, i el seu rerefons musical n'està amarat, tant en solitari com en el grup dels seus germans, Clannad, en què hi va participar un parell d'anys. Però aquest àlbum passaria més per una banda sonora d'alguna pel·lícula sobre exploradors del nord de l'Atlàntic que per un disc de música celta. Les capes de sintetitzadors harmonitzats en bafarades de cordes sintètiques, els escadussers instruments analògics que aterren el conjunt i el fan més palpable, més sincer i proper, però sobretot un so adobat en reverberació i veus doblades (i triplicades, i quadruplicades) dibuixen un paisatge pintoresc, com de planúries i penya-segats assotats per vents canviants, en una tarda grisa i lànguida.
L'excessivament escoltat Orinoco flow és llaminer, però l'escolta del disc avui en dia passa sobretot per gaudir de les peces menys populars, que amaguen escenes molt boniques i d'efecte immediat en l'oient, en un disc preciosista i molt original del qual gaudir fixant-se en els detalls impressionistes d'una aquarel·la colorista i florida com poques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada