Per descomptat, la publicació d'un nou disc de l'Stevie (després d'un hiat temporal d'un parell o tres d'anys) va entrar directament a les llistes d'èxits de l'època, però el contingut del disc va decebre a molts dels seus fans que esperaven un disc de cançons més en la línia del que ja havia publicat.
Per contra, Wonder va entregar un disc doble farcit de peces instrumentals entre les quals —això sí— hi apareixia algun tema cantat. Els instrumentals, a més, (i tota la música del disc, de fet) es basa en l'ús massiu de teclats i sintetitzadors (tots ells tocats pel mateix Wonder), buscant una aproximació més evocativa que no pas single-oriented, esclar.
Sigui com sigui, l'àlbum funciona i és bonic perquè l'Stevie Wonder no podria fer mala música ni que volgués. I per bé que bona part de l'aproximació musical dels dos discs és un pel infantil i innocent, l'Stevie Wonder ja ens té acostumats a compartir amb nosaltres la seva percepció innocent d'un món que a la resta dels humans ens sembla molt més violent i que, per tant, sovint entra en confrontació directa amb com el músic s'hi atansa amb les seves cançons.
És, per tant, un disc atípic del Wonder, i un que, potser precisament per això, és una petita joia a redescobrir per als fans més acèrrims de l'Stevie, on trobaran una munió de cançons boniques farcides d'efectes de so de tempestes i brogit forestal, en un conjunt que, si bé no es pot comparar amb les seves obres mestres, sí que atorgarà moltes escoltes agradables a qui s'hi acosti amb bones intencions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada