L'arrencada és, aparentment, una continuació, amb el tema principal melodiosament evocant aventures passades. Però el títol (Storm is coming) ja delata com acabarà: primer un scherzo à la Herrmann, i després un retruny catastrofista que anticipa el que ha de venir.
Noves aventures dels mateixos personatges implica, necessàriament (però no tothom hagués seguit aquest camí), noves músiques recolzades en les melodies ja conegudes. I el Howard Shore, hàbil compositor amb un currículum envejable i divers, s'hi atansa amb tanta valentia i fe com amb les anteriors. Donant-li més prominència als metalls, a estones aquesta partitura recorda a la tetralogia wagneriana, i l'ús d'ecos i cors de veus (angelicals o infernals) s'ha moderat per no caure en el recurs fàcil.
Encara més, Shore té l'habilitat de fer que les peces orquestrades per a les batalles i enfrontaments èpics no siguin meres músiques rimbombants i espaterrants, sinó que s'assegura de deixar-li espai sonor a melodies que les facin amigables, que ens recordin que els protagonistes, els bons de la pel·lícula, són allà al mig, lluitant per tots nosaltres.
I tot plegat resulta, a pesar de l'habitual inclusió d'un tema cantat (per l'Annie Lennox), un àlbum rodó i fascinant, d'aquells que et fa sentir com si ja portessis l'elm i l'espasa (o la destral, o un pal... el que sigui!) i com si el Gandalf ens hagués reclutat per encapçalar aquesta lluita última i definitiva contra la foscor de Sauron.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada