Hercules and love affair - Hercules and love affair (2008)

La música disco no ha mort! Hi ha qui encara mira de fer-la progressar, de continuar amb el llegat de tants altres artistes que des dels 70 han vingut orientant la seva música al ball i a les pistes. Hi ha, per exemple, Hercules and love affair, una banda que al 2008 i amb la col·laboració de diversos vocalistes (entre ells l'Antony d'Antony and the Johnsons) llançà un àlbum curull de disco, de ball, de groove, però tot ell evolucionat, sense arraconar-se en els 70.

I així, aquest disc homònim de debut exposa que qualsevol gènere pot seguir evolucionant amb el temps sense perdre l'essència però adaptant-se als nous temps, a paladars més exquisits, potser, i fins i tot a modes més o menys passatgeres que només el temps dirà si han vingut per quedar-se.

Tot el disc s'orienta a la pista, i ho fa amb els elements de sempre però arrenglerats de manera enginyosa per tal que no soni a suat, a passat, a nostàlgic. Les veus de l'Antony, la Kim Ann Foxman i la Nomi Ruiz s'enroquen sovint en aquells missatges que en la pista de ball un tendeix a prendre com a llei o com a mantra, segons l'hora de la nit. I la varietat dels temes i dins dels mateixos temes fa que fins i tot si estàs assegut en una cadira ben còmode l'àlbum s'escolta amb delit (això sí, els peus no deixaran de seguir el pas, amb això ja hi pots comptar).