Lee Ritenour - Festival (1988)

Aquest disc del guitarrista de jazz Lee Ritenour mira de fusionar la seva expressivitat (molt melòdica sempre) amb les sonoritats brasileres, la samba i altres derivats. I ho fa, primer de tot, acústicament, sense amplificacions ni —encara menys— invents estranys com la synth-axe, deixant que les melodies s'escoltin a cau d'orella, amb cos i densitat.

I per una altra, ho fa molt ben acompanyat, en una interessant fusió de músics nord-americans com el magnífic saxofonista Ernie Watts, els teclistes Dave Grusin i Bob James, o l'Anthony Jackson al baix, i músics brasilers, com el Paulinho da Costa o el Carlinhos Brown, afegint-hi les veus del Joao Bosco, la Gracinha Leporace o el gran Caetano Veloso.

Hi ha moments en què la seva fascinació pel gran país sud-americà sembla caure en els clixés (com a Odile, Odila), però en general l'equilibri es manté, la reverència hi és sense plegar-s'hi completament, i això dóna un disc amb un molt bon balanç musical, sustentat per uns músics de primeríssima categoria que troben diversos moments de gran inspiració enmig d'un disc festiu i ideal per deixar-se transportar a Ipanema sense moure's de casa.