Bananarama - The greatest hits collection (1988)

Algú podria pensar que editar un doble LP de grans èxits d'un grup con les Bananarama en ple èxit (és a dir, no després de dècades de carrera) no només era un pèl precipitat sinó un xic agosarat. Però el cert és que, a pesar de que té trampa (sí, tot seguit ho expliquem), els dos discs s'escolten amb fruició i, per si hi havia algun dubte de la necessitat del Greatest hits doble, les notes interiors ens recorden que, de fet, les Bananarama foren, en el seu moment, la banda formada per noies amb més èxits col·locats a les llistes britàniques, que es diu ràpid.

I té truc perquè, de fet, aquest doble LP és un disc amb èxits i un altre amb megamixes i algun tema nou, una mena de regal que acompanya la veritable ànima de l'edició, que és el primer dels vinils. Però és que, esclar, aquest primer vinil transporta dinamita en clau de pop ballable dels 80: Venus, I heard a rumour, Love in the first degree, Nathan Jones, Robert de Niro is waiting, Cruel summer, Na na he hey (kiss him goodbye)... 

I llavors, en el segon vinil, que si un megamix, que si un remix de Venus, que si un remix del megamix, que si un megamix del remix del mix. Però és veritat que, donat que algunes de les cançons més exitoses de la banda a) estan ja molt sentides, i b) eren produïdes pels Stock, Aitken i Waterman (que les feien totes iguals), s'agraeixen unes remescles on les peces o sonen diferent o —ras i curt— sonen poqueta estona i de seguida salten a la següent.

Aquí, a casa nostra, els seus èxits van arribar més escadusserament i no van convertir-se en un veritable fenomen, però cal ser molt conscient de la popularitat del grup a UK, fins i tot després del reemplaçament d'una de les integrants, fet que les va portar fins i tot a ser convidades a la gravació del mític Band Aid, al costat dels Bono, Phil Collins, George Michael, Sting, McCartney, etc.

Si vas estar mínimament viu durant els 80 no només les vas sentir sinó que les vas ballar. O si has anat a alguna festa d'aniversari decent d'algú que els va viure, els has ballat. I, de fet, si les escoltes ara és molt probable que també t'hi posis, a ballar.