El duet de productors convertits en banda Vanda i Young ja portaven tres àlbums a les esquenes i tenien molt clara quina era la seva aposta: un pop-rock tirant a new wave, amb algunes lletres iròniques, veu passada per un filtre de banda estreta que la fa sonar com si provingués d'un auricular de telèfon, i una aproximació alegre i upbeat.
I potser aquest quart LP seu no conté massa dels seus clàssics, però tot i així segueix sent un disc molt autèntic i divertit en què les bateries (potser massa) sintètiques i hieràtiques estableixen uns patrons en què s'hi encavalquen les històries majorment dedicades a la alienació urbana i a la rutina que, a més, es veuen reforçades per la veu filtrada que fa que soni com si estiguéssim davant d'una mena de comentarista que ens explica com són les coses des de la seva perspectiva.
Midnight man, Communication breakdown i Believe in yourself acaben cridant l'atenció per si soles, per bé que mai van acabar de formar part del corpus d'èxits de la banda australiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada