Paul Mauriat y su gran orquesta - Paris by night (1962)

El Paul Mauriat, músic de formació clàssica, va destacar ja en la seva joventut per la seva habilitat per orquestrar músiques populars. Això va cridar l'atenció del Charles Aznavour que va voler comptar amb ell perquè l'ajudés a musicar les seves cançons, i poc més tard, ja en solitari, va dedicar tota la seva carrera a entregar, un rere un altre, àlbums en què reinterpretava en clau del que ara en diem easy listening temes pop extremadament famosos.

Cap a finals dels 60 no hi havia casa que no tingués algun disc del Paul Mauriat ple de temes dels Beatles, del cançoner popular o fins i tot clàssics de Bach, luxosament orquestrats per deixar-los sonant mentre es feia Dissabte i es treia la pols amb més alegria de la que podria requerir-se per a l'ocasió.

Igual que la majoria de les orquestres melòdiques de l'època, les portades dels seus discs incloïen sovint una dona ben guapa amb algun fons mínimament evocatiu i bucòlic. Però no sempre. I aquesta edició de Bel-Air del seu Paris by night n'és un bon exemple, doncs inclou, simplement, una vista d'un París que, en realitat, és falsa.

Ho és perquè no correspon a cap dels molts ponts que té París per damunt de la Seine. I el fet que això es tracti d'una composició fotogràfica ja deixa entreveure, vulguis que no, que tot plegat, música inclosa, és una pamema, un truc compositiu, fotogràfic i musical, que no pretén altra cosa que evocar aquella imatge que tothom té al cap de París, un cúmul de clixés acumulats a cop de imagineria popular.

Justament, evocar París és el que vol fer Mauriat, recollint i relligant un seguit de temes francesos: C'est si bon (que va populaitzar el Louis Armstrong), La vie en rose i Padam, Padam (de l'Edith Piaf), J'aime Paris au mois de Mai (que cantà el seu col·lega Aznavour) o L'âme des poètes i En Avril a Paris (del Charles Trenet), entre molts altres.

Però a banda de cançons franceses, el Mauriat també ha volgut incloure altres peces, ja més internacionals, que parlin de París, com la mítica April in Paris de Duke i Harburg que van interpretar i fer famosa noms com Sinatra, Armstrong, Basie, Vaughan, Marsalis i un llarg etcètera, o I love Paris del Cole Porter.

I, esclar, Mauriat s'esforça en fer sonar la capital francesa de mitjan segle XX romàntica i orientada a l'amor, a les nits de champagne, balls i bombolles daurades, de confeti i serpentines, d'esmòquing i vestits llargs, mans a la cintura i cigarretes llargues, probablement Gauloises o Gitanes (amb filtre per a les dones per mitigar la fortor). És tot una il·lusió, un make believe, però un de molt fort que feia que les mestresses de casa d'arreu del món, també a casa nostra, fessin les labors casolanes imaginant-se altres realitats menys esclaves i aspiracionals.

L'únic problema és que quan el disc s'acaba, la carrossa es converteix en carbassa, l'encanteri s'esgota, i la ventafocs retorna a la seva rutina diària.