Gary Wright - Dream weaver (1975)

El Gary Wright va gaudir, durant els 70s, d'un considerable èxit i radiodifusió gràcies a la seva habilitat per engiponar sense massa ajut de ningú més uns àlbums de pop-rock sintètics molt encomanadissos i llaminers. Els seus discs eren d'aquells que fins i tot es veien amb la necessitat d'explicitar en els crèdits allò de "només s'han emprat teclats electrònics per compondre tota la música d'aquest disc" (aquí amb l'ajut d'una bateria de debò a mans del Jim Keltner).

I allà on molts fracassaven en l'intent de donar vida a una música que pretenia ser orgànica des de la síntesi, el Gary Wright se'n va sortir amb escreix. Aquest Dream weaver probablement pugui ser considerat com el seu primer àlbum on el que seria el corpus de la seva obra posterior no només s'endevina sinó que es desplega.

Mancat, potser, de la inspiració melòdica compositiva que demostraria en el posterior Light of smiles, tot i així el Wright s'empesca unes bases sintètiques molt enginyoses i riques en varietat que fan de baix, de guitarra i del que faci falta per acompanyar la seva veu, una veu que és dúctil i que li permet atacar un rang força ampli de notes, sobretot quan es llança a fer falsettos estratosfèrics.

Amb l'ajut del Keltner, però sobretot també del David Foster (posterior productor superexitós de grans noms de l'AOR dels 80 i 90) als teclats, Wright entrega un disc de pop-rock al qual potser li manca una mica d'inspiració i de varietat, però que demostra el gran músic que era i preparava el camí per una bona tongada d'àlbums que, seguint la mateixa línia, reportarien un grapat de cançons molt notables.