Suzanne Ciani - History of my heart (1989)

L'avantatge i alhora l'inconvenient de certa música new age és que no pretén altra cosa que generar espais i paisatges sonors. No pretén compondre una simfonia farcida de complexes harmonies i arranjaments saturats. Busca, al contrari, una certa qualitat amorfa, intangible, que no es pugui atrapar, que sempre sigui fugissera i s'escoli entre els dits de les mans.

I per això mateix, sovint, sobretot en el cas d'artistes com la Ciani, orientades a una certa malenconia, el conjunt pot arribar a sonar massa suau, massa buit, poc elaborat, sovint embrancat en donar-li voltes a la mateixa melodia una volta i una altra. Però, com dèiem, no és el que pretén, sonar elaborat i complex.

El que pretén i aconsegueix és establir les bases musicals d'un estat anímic, d'una sensació o moment. Només això. I no és poc. I a partir d'aquí un ja pot decidir si la manera en què ho evoca és encertada, bonica, interessant. I aquest History of my heart, suposadament més íntim i personal, sembla fer exactament això, amb els títols curts (sovint una sola paraula) i poc explicatius però, precisament per això, més oberts a interpretacions. Al final, aquesta estratègia conforma una molt bona analogia amb la seva música (i, per extensió, amb tota la new age): no es tracta de donar detall, de precisar o d'especificar, sinó d'eixamplar la mirada, deixar córrer la imaginació, tancar els ulls i imaginar-se allà on a cadascú el/la transporti aquesta música.