Però el cert és que, com succeeix amb tots els àlbums de la banda australiana, la perícia compositiva i productora (la seva principal activitat, segons ells, que els Flash and the pan no és més que un divertiment per matar el temps) de la dupla fa que totes les peces d'aquest trencaclosques divertit, irònic i ple de comentari social des de la distància, suportin el pas del temps i facin de la seva escolta un petit delit d'aquells que no cansen i que conviden a la repetició.
La clau és, certament, la perícia musical del Vanda i del Young, però cal destacar que la seva és una proposta força única i destacable, a pesar d'estar ancorada en un gènere, el pop-rock de la new-wave, poc procliu a sortir dels estereotips. I destaquen perquè la seva aproximació, a pesar de comptar amb una ràbia i un descontent de fons, fins i tot amb una mena de comentari social, ho fan des d'una certa distància, des d'una mirada irònica i com desconnectada, com d'aquell a qui, en realitat, no hi veu solució, avançant en certa manera el sentir del grunge i de tota una generació posterior.
I el resultat és estimulant, com tots els discs de la banda, més enllà de que alguns puguin haver acabat més arrodonits que altres. I aquest segon treball dels Flash and the pan pertany als primers, doncs la seva homogeneïtat sosté tot el disc, més enllà de les diferències entre els temes que el conformen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada