Més enllà de fílies i fòbies (la meva és més la segona que la primera) per La Unión, el seu va ser un número important de la música dels 80 a l'Espanya dels 80. La veu personal i inconfusible del Rafa Sánchez i una aproximació al pop particular i menys lligada a l'escena pop-rock britànica els convertí en una de les grans bandes del moment, amb gran èxit de públic, gires intenses i molts senzills que han passat a formar part de la banda sonora d'un país i d'una època, la dels 80, que si en altres països només significava un gir cap a l'hedonisme com a mera exhibició, aquí, pocs anys després de la mort de Franco, volia dir alguna cosa més: un hedonisme, sí, però brandat com a mecanisme de defensa cap a la regressió, en una mena de fugida endavant en què qualsevol futur era més prometedor que el passat.
I en aquest recopilatori de canvi de segle, hi són tots, alguns fins i tot remesclats (amb fortuna desigual): Lobo hombre en París, Sildavia, Maracaibo, Mala vida, Más y más, Fueron los celos, Vivir al este del edén...
Generós, ben remasteritzat i capaç d'entregar algunes sorpreses (com una versió del Tainted love de Soft Cell amb una lletra en espanyol horrible), si mai vas ser fan de La unión aquest disc pot omplir aquest forat musical i fer-te repensar si la teva fòbia encara mereix ser sostinguda en el temps després de tants anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada