Víctor Jara - Te recuerdo Amanda (1986)

Aquest disc va donar la volta al món. Formava part de les petites i humils col·leccions de discs que els proletaris d'arreu del món i molt en particular de països sota el jou d'alguna dictadura, que tenien aquells militants d'esquerres i comunistes esperançats amb la revolució, amb el canvi i la llibertat.

Perquè el Víctor Jara, ell mateix víctima de la repressió xilena de Pinochet, torturat i assassinat, representava molt més que el que sol representar un cantautor. Representava l'esperança i l'activisme, la lluita proletària i el trencament de cadenes. I la seva guitarra i la seva veu, i els versos propis o d'altres poetes, confeccionaren un teixit indestructible que avui en dia roman com a document historiogràfic, però que en el seu moment també era arma.

En una primera galta en solitari, només acompanyat per la seva dolça guitarra, li canta als desapareguts i les Amandes del món. I en la segona s'acompanya de l'Ángel Parra i dels Blops per atacar un material musicalment més florit i divers. I en conjunt, el disc convenç ja no només per la música sinó per la sinceritat honesta i directa d'un poeta armat de sis cordes i una intenció humanista que el va convertir, en el seu Xile natal, en una icona i un referent present i futur.