Luis Eduardo Aute - Grandes éxitos. Paseo por el amor y el deseo (1995)

Resumir la carrera (musical, que no plàstica, literària o cinematogràfica) és complicat tenint en compte que els seus inicis als anys seixanta cauen ja molt lluny i que la seva discografia va ser prou sostinguda com per seguir present en el panorama popular, ja fos com a autor, ja fos com a icona veritable. I aquest recopilatori fa el que pot, que no és poc, donat que el corpus compositiu de l'Aute és generós i sucós, sempre notable, quan no excel·lent i sempre molt inspirador.

Agafa una mica d'aquí i una mica d'allà, intentant que bona part dels seus àlbums puntals hi siguin presents, i no deixa de recollir, esclar, alguns dels seus èxits més notables (que s'acumulen en la primera meitat del disc) com la mítica Al alba, l'enyorada versió original del Una de dos que després l'Ana Belén va destrossar (és l'Ana Belén la pitjor reversionista de la història?; parlem-ho), o la més moderna Slowly.

L'Aute és hàbil amb les lletres, un poeta gens enrevessat que connecta ràpid amb qui s'hi atansa seduït per la seva posa lànguida i de bohemi nocturn dels que et convida a una copa mentre et cita Camus i et posa una mà a la cuixa desinteressadament. La seva veu barítona i sense floritures contribueix a fer-lo proper a pesar de les constants peripècies intel·lectuals que mira de fer no per postureig sinó perquè ell és autènticament així, un seductor cultureta que no tindrà problema en explicar una nit de sexe amb una parella (esporàdica o no) o patir pel retorn del sol i amb ell el final d'un somni.

I en un recopilatori d'èxits com aquest, que abraça diverses dècades, és interessant comprovar com els arranjaments van canviant mentre l'autor manté la bandera ben alta (els 80 van fer mal i, per descomptat, el temps ha passat factura a aquests arranjaments sintètics), però també com el llegat de l'Aute és prou notable com perquè mereixi ja no només diverses escoltes sinó un lloc a l'Olimp de la música espanyola