Antony and the Johnsons - I am a bird now (2005)

Una mostra notòria de l'aproximació artística que l'Anohni emprèn davant la composició musical és el tema que obre l'àlbum, Hope there's someone: un piano lànguid acompanya les lletres (i els cors) de l'Anohni sobre l'esperança d'una mort que no sigui solitària, que no sigui només liminal i que et deixi allà al mig del no res, entre el més aquí i el més enllà; i quan la veu s'apaga, quan la mort arriba, el piano es desboca i s'eleva —ens eleva a nosaltres també— com certificant un final feliç. Hi ha, per tant, en la mirada compositiva, ja no només una intenció sinó una suma de factors molt diversos que sumen i alimenten aquella, una kuntswollen decidida i ambiciosa, poc habitual en músics dins del panorama de la música popular contemporània.

I tot l'àlbum està, de fet, encarat de la mateixa manera, fins i tot quan hi ha col·laboracions —notables— externes: el Rufus Wrainwright, el Boy George, el Lou Reed o el Devendra Banhart s'acosten al micròfon, però ho fan recullen el testimoni i transportant-lo cerimoniosa i respectuosament de nou cap al terreny de l'Anohni.

I, en tot cas, la veu de l'Anohni és la que mana, la que no deixa d'explicar-nos, amb aquell vibrato accelerat i incisiu, les inquietuds i anhels d'algú sempre al límit, ja sigui del seu cos, ja sigui de la seva representació, sempre vorejant els límits d'allò que la societat tolera, sempre mirant i essent vist de manera sospitosa. Les lletres sonen, sovint, a confessió, a treure's un pes de sobre, a extirpar-se un dolor, potser lleu però incessant, insistent, inesquivable. Les il·lusions davant d'un canvi de sexe s'esberlen en recordar-se a si mateix que "for today I am a boy", i precedeixen el desempar de Man is the baby on mostra l'esgotament d'haver de fingir, però aviat arriba Fistful of love sobre maltractaments i t'acaba d'ensorrar.

Sincer, amb un cor obert de bat a bat, i amb una malenconia que et travessa, l'Anohni juga a tempos lents i lletres semi-poètiques, amb molt d'aire i espai, amb la certesa de que un seguit de confessions així no deixaran indiferent a ningú.