Perquè el tàndem Menken i Ashman ho havien petat fortet amb sengles bandes sonores, amb incomptables premis pel mig, però en aquest cas tan sols el Menken va continuar, aquest cop amb l'ajut d'un altre lletrista, el David Zippel. Però, a més, l'edició del disc amb les cançons va decidir publicar-se amb un afegitó prou important: fins a 7 cançons extres, reversions dels temes de la pel·lícula per artistes reconeguts de la talla dels Boyzone, el Michael Bolton, el Ricky Martin o la Jocelyn Brown. Tot un truc per vendre més discs, guanyar radiodifusió. Però també una prova irrefutable del menor grau de confiança que el material els convidava a tenir.
La marxa de l'Ashman (reputat dramaturg) va fer perdre enginy a les lletres (i l'adaptació al castellà de la Maria Ovelar tampoc no se'n va saber sortir), i així, a pesar que la música segueix sent molt rica i divertida, el conjunt no acaba de funcionar, si més no, no tant com en les precedents produccions de Disney. Les lletres semblen forçades, poc adients al context històric i sense particular gràcia, fent que poques de les peces aquí presents esdevinguin memorables.
Més encertat és el tram final del disc, dedicat (com succeïa en les segones cares de les edicions en cassette i vinil de les bandes sonores anteriors) a la partitura merament instrumental, on l'Alan Menken segueix demostrant estar en forma i entregant una altra música fílmica diversa, rica i divertida, com li pertoca a una pel·lícula animada com aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada