Perquè aquest doble disc abraça un munt de temàtiques i matisos diferents mai vistos i escoltats fins llavors en un àlbum de música. Per descomptat hi ha cançons d'amor (de tot tipus d'amor, no només del sexual), però també compromeses, homenatges a músics que se'n van o denúncia social.
I ho fa, a més, desplegant un repertori ingent de musicalitat, de talent creatiu i de músics diversos que es van afegint a la festa fent que el disc, a cada escolta, sembli aportar noves floritures, nous ornaments que, en realitat, sempre han estat allà, potser amagats darrere altres més evidents.
Es podria, per descomptat, començar a citar, un per un, els temes mítics que estan inclosos en aquestes quasi dues hores de música: Sir Duke, Village gheto, As, I wish, Isn't she lovely... Però el cert és que tota la resta (tota!) és imperdible, i qualsevol dels altres temes seria un senzill editat de qualsevol altre àlbum de qualsevol altre artista: des de la inicial Love's in need of love today fins a la clausura amb la fantàstica Another star, passant per l'ètnica Nguiculela, la reversionada Pastime paradise, la barreja de jazz i rock progressiu que és la instrumental Contusion o la crida divina que és Have a talk to God, totes (totes!) les cançons del disc són meravelloses.
I és veritat que el bo de l'Stevie sovint ha pecat de innocent, de naive, i fins i tot de tou i ensucrat. Però el seu sucre és autèntic, és sentit, de debò creu que el món pot ser millor, i que la seva missió, tal com escriu en les inacabables pàgines del fulletó interior, és ajudar-hi fent allò que Déu li ha regalat com a do: fer música.
I quina música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada