Però aquí no hi ha cap peça que destaqui per damunt de la simplicitat, ni tan sols Old schoolyard, que en va ser el seu senzill. Més enllà de músics talentosos (hi és el Chick Corea, fins i tot), i d'una producció eixerida, poc en queda després d'un parell d'escoltes atentes, potser perquè el material no és massa distintiu, i potser perquè el Cat Stevens no sembla posar-hi l'ànima. Al contrari, sembla una mica deixat anar, com distanciat de la seva producció.
Tot això queda recollit en el tall més interessant del disc, To be a star, on relata, justament, aquestes hesitacions i inseguretats.
I never wanted to be a star,
I never wanted to travel far
I only wanted a little bit of love
So I could put a little love in my heart
La sinceritat s'aprecia. I potser el millor que li podia passar al Cat Stevens és entregar un disc més i retirar-se temporalment de la música fins posar tot en ordre dins del seu cor i del seu cap (prèvia conversió a l'Islam amb el conseqüent canvi de nom).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada