Kool & The Gang - Emergency (1984)

Sovint s'oblida que els Kool & The Gang, quan van col·locar al més alt de les llistes d'èxits temes com Fresh, Holiday o Cherish, ja comptaven amb una llarguíssima carrera que s'originà a la dècada dels 60. Allà les seves crosses eren més properes al jazz, però el funk i el pop ja hi eren presents, i van anar agafant més protagonisme. Primer el funk, aixecant admiració fins i tot del James Brown, que els va anomenar els segons més hot del moment (el primer era ell, esclar), i després el pop, sobretot a partir de l'any 1979, amb la incorporació del vocalista J.T. Taylor, tot preparant-se per una dècada, la dels 80, amb el punk ja mort i el rock tocat de mort.

I això és, justament, el que trobem en aquest Emergency: pop de sonoritats funk, estructures extremadament radio-friendly, lletres senzillotes, teclats omnipresents i, en definitiva, tots els recursos que una banda amb l'experiència acumulada dels Kool & The Gang pot desplegar.

Aquí hi ha ganes de ballar, cançons de durada massa llarga (cap baixa dels 4 minuts, la majoria sobrepassen els 5, i l'última peça se'n va a 7!), groove matisat i d'arestes romes, bon rotllo i aquella espurna encomanadissa de les bandes negres dels 80. La veu del J.T. hi fa molt, aquí, perquè combina amb facilitat un timbre agut però carnós amb una proximitat i manca de pretensions que el fa no només fàcilment reconeixible sinó també agradable d'escoltar fins i tot de fons i sense parar-hi l'orella. Però tota la banda (9 integrants! van haver d'enginyar-se un bon truc per poder encabir-los tots a la portada i contra portada del disc!) funciona com un rellotge, ja sigui aportant uns baixos responsables de salvaguardar tot allò de funk que a la banda li quedava, uns cors angelicals, uns teclats animosos o unes guitarrades que els permetin cobejar audiències orfes de rock.

Quan cal posar-se tou, s'hi posen (Cherish, Mad woman) però la major part del disc està format per peces entregades al ritme i a un ball que, sense ser frenètic, permet a qualsevol fan dels 80 moure els malucs a la pista sense que els cardats s'ensulsiïn o les tones de laca cedeixin.