Eagles - Hell freezes over (1994)

"Només perquè consti: mai no ens vam separar, tan sols ens hem pres unes vacances de 14 anys". Així volien els Eagles fer veure que no havia passat res. Però sí que havien passat coses, i moltes, i de molt gruixudes. Ara tampoc les desgranarem, però val a dir que entre ells ja no s'aguantaven, i que les diferències creatives entre, sobretot, el Glenn Frey i el Don Henley ja eren insuperables.

Els anys posen distància i buiden la motxilla (i els potencials incentius econòmics davant de carreres en solitari que ja no donaven més de si tampoc no molesten), i els Eagles es van reunir per primer cop (sí, es tornarien a reunir, esclar que sí, que es veu que l'escalfament global fa que l'infern es glaci de tant en tant) per a una gira mundial molt profitosa i esperada.

I és comprensible que aquest àlbum, encaixat cronològicament en la discografia dels Eagles, mereixi una mirada escèptica i s'escolti amb una cella mig aixecada: els quatre temes nous no aporten cap tema a afegir al ventall de grans temes de la banda, feia res que ja havien tret un directe doble amb versions força similars a les incloses aquí...

Però el cert és que, de manera separada, exempt de la discografia que l'acull, aquest Hell freezes over és un tros de disc. Només cal imaginar-se la impressió que podria causar-li a algú que escolta aquest disc el primer cop que s'atansa als Eagles: l'impacte pot ser brutal. Perquè hi ha l'Hotel California (en una bonica versió acústica), i el Wasted Time, i l'I can't tell you why, i el Tequila Sunrise, i el The last resort, i el Take it easy, i el Desperado, i el...