L'addició li caigué bé, a la música de l'Spheeris, fins llavors centrada en la síntesi electrònica. Aquí, per contra, els instruments analògics prenen el protagonisme, i releguen els teclats a mer acompanyament en la major part dels casos: oboès, cornetes, flautes, saxos (tots ells a càrrec del Dave Peterson). I aquesta sonoritat més orgànica fa molt més amigable la música que els dos artistes componen al voltant de sentiments bonics, com l'amor, la tolerància i l'esvaïment de les fronteres.
És, això sí, un catàleg de bones intencions molt new age, buscant la universalitat incontestable (no hi ha ningú al món que estigui en contra de qualsevol dels valors que aquí es proposen). I en aquest sincretisme musical molt del seu temps, igual trobem leit motivs andins (per bé que sigui en el tema Pura vida, expressió d'origen costa-riqueny), textures que simulen cordes etèries, pianos onírics i reverberants (a la molt "vangèlica" Many heavens), seqüències electròniques que dibuixen els patrons rítmics (a The mists of Poe) o guitarres espanyoles provinent de tecles que no de bordons.
Justament, la insistència i excessiu recolzament en aquests motius és el que llastra el conjunt. El retorn per enèsima vegada de la mateixa melodia en una peça ensucra de més el disc; sembla com si el duet no sabés escapar-se d'elles, com si les seves bones intencions es tanquessin les portes a si mateixes. (De fet, el tema més bonic del disc és, precisament, el que aconsegueix escapar-se d'aquest tic: First kiss).
Però, sigui com sigui, les amoroses melodies i sonoritats d'aquest benintencionat duet, entren fàcil, i conviden a escoltar-les una tarda plujosa en què un es vol convèncer que el món és un lloc amigable i ple de bona gent i valors universals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada