30 de desembre 2025

Diversos autors - Footloose Original Soundtrack (1984)

Un 66% d'aquest disc va entrar a les llistes dels més venuts, poca broma. I això que, de fet, tot plegat sembla una broma. Perquè com t'has de prendre, si no, l'argument d'una de les pel·lícules més taquilleres dels 80, on un nouvingut de ciutat amb les pintes del Kevin Bacon arriba a un poble on... està prohibit ballar. Estranyament, la pel·lícula està farcidíssima de música, i bona part d'ella està inclosa en aquest disc que captura amb molta solvència una època, la de mitjan anys 80, on la música més popular fluctuava sense massa dificultats entre el pop, el rock suau i el synth pop. 

En algunes peces pesa més un element que un altre, i la instrumentació, definitivament, sona caduca, avui en dia. Però com estem descobrint 40 anys més tard, la superficialitat dels 80 estava executada amb una perícia difícilment repetible, amb músics de gran talent amagats darrera tornades massa evidents o hooks repetitius. 

Ja sigui el Kenny Loggins (sempre present en qualsevol banda sonora dels 80) per partida doble, la Bonnie Tyler (amb el seu Holding out for a hero que li va fer el Jim Steinman (Rocky Horror Show, Meat Loaf, Streets of fire) musicant un duel de cotxes tractors!), el Mike Reno dels Loverboy (uns altres habituals de les bandes sonores) fent duet amb l'Ann Wilson de Heart, la Deniece Williams (una diva del soul dels 60 amb un registre de quatre octaves!), el Sammy Hagar (que pocs anys després substituiria al David Lee Roth al capdavant de Van Halen) o els Shalamar, l'alineació mereix un respecte, més enllà de que el material avui en dia pugui semblar senzillot o massa comercial.

El conjunt, en tot cas, va funcionar tan bé que tant la pel·lícula com la banda sonora van arrasar en vendes i convertir-se en icones definitives d'una dècada sovint titllada —i amb raó— de superficial però que amaga, darrera el seu hedonisme, música no només entranyable sinó plena de gaudi i innocència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada