I, esclar, tampoc ajuda que ni el Maxwell Cauldfield és el Travolta ni la Michelle Pfeiffer és l'Olivia Newton-John. (Compte, hi ha un greuge comparatiu, aquí, que el Cauldfield té dificultats per cantar, mentre que la Pfeiffer no només es defensa amb solidesa sinó que fins i tot aporta un to madur que s'agraeix).
Amb tot, cal deixar clar que aquest àlbum és un més que decent disc d'homenatge als anys 50, i que el grapat de cançons és més que decent. Però l'ombra de la pel·lícula original —mítica i icònica com és, més enllà dels seus més que dubtosos mèrits cinematogràfics— i de la seva música és massa allargada, i el setlist no aporta massa peces memorables, més enllà de la molt enganxosa Back to school again interpretada pels Four Tops, la magnètica interpretació de la Pfeiffer a Cool rider, o la més coral Score tonight.
Un pot gaudir perfectament d'aquesta música i d'aquest revival expandit, però no li quedarà més remei, en última instància, que retornar a l'original per completar el viatge.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada