Arribats al punt de la seva carrera en què editen aquest Heavy weather (amb un bon grapat d'àlbums d'estudi a les butxaques i una reputació insigne quan es pujaven als escenaris) la banda estava majorment liderada pel Joe Zawinul, l'alquimista dels teclats, aquí desbocat, enginyós i fantasiós com mai. Però allò que realment fa que aquest disc sigui un dels més destacats de la seva llarga trajectòria és el pas endavant donat pel jove baixista Jaco Pastorius, que ja s'estava fent un nom en l'ecosistema jazzístic i que aquí pren un protagonisme desfermat i molt segur de si mateix amb un instrument que retruny a cada polsada, i que no només acompanya o reforça la secció rítmica sinó que esdevé un instrument prominent i protagonista en bona part de l'àlbum.
I si a aquest parell els hi afegeixes el Wayne Shorter als saxos, l'Alex Acuña a la bateria i el Manolo Badrena a la percussió ja tens, de nou, un supergup refulgent i tempestuós abocant-se a una música que se t'emporta d'una revolada a poc que et descuidis.
La porta d'entrada al disc és el seu mític Birdland, però els diversos talls d'ambdues galtes no deixen de sorprendre i de buscar camins que l'oient no espera, regalant-li girs melòdics exquisits i destresa a dojo.
Plou, però plou molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada