Booker T. & the M.G.'s - Green onions (1962)

La música instrumental dins dels paràmetres de la música popular no era pas un reducte silenciós als inicis de la dècada dels 60. Els Bill Doggett (amb el seu Honky Tonk), The Shadows (i el seu Apache), The Ventures (i el seu Walk, don't run), els Surfaris (amb el Wipe out) o el duet Santo & Johnny (amb el seu mític i fascinant Sleepwalker) ja en produïen, de música instrumental, i amb força èxit. Però poques vegades una peça instrumental ha anat més enllà de la popularitat que assolís per influenciar descaradament ja no només artistes sinó gèneres sencers. I això és el que va succeir amb el Green Onions del Booker T. & the M.G.'s, una banda de músics de sessió del segell Stax, que llavors tot just aixecava el vol.

Perquè el seu groove impregnà allò que es va anomenar el Memphis sound (expandint el territori ja conquerit per Ray Charles o Jimmy Smith), però es va inocular també en la música soul dels Otis Redding, Sam & Dave, Carla Thomas, Wilson Pickett, o fins i tot va apuntalar el terreny que després donaria forma al funk dels James Brown i companyia. La fórmula era, aparentment, senzilla: instruments amb encàrrecs molt específics dins la cançó, i deixar espai entre ells per donar-los-hi prominència, però sempre amb aquell recolzament en els beats del ritme menys evidents, fent que la síncope esdevingués la clau de la qüestió.

L'èxit del tema Green onions va abocar a la banda a l'estudi per repetir l'èxit i poder omplir un àlbum de dues cares. Per fer-ho van tirar de versions, algunes de les quals no només són reeixides sinó que li renten la cara a peces mítiques que aquí llueixen molt diferent, com l'I got a woman o el Lonely Avenue del Ray Charles, o el Twist and shout dels Beatles. Però també van afegir-hi peces noves, una de les quals, Mo' Onions, mirava d'estendre l'èxit del seu tema estrella.

Teclats roents del Booker T., guitarra minimalista però excepcionalment influent de l'Steve Cropper, i una secció rítmica cohesionada com poques, aquí rau la màgia, fent que els temes semblin solos llargs i inspiradíssims i que l'àlbum tingui tantes vides com anys té, i tant de pes en la música moderna com el que ha tingut al llarg dels seus 60 anys d'història.