Massive attack - Blue lines (1991)

El primer àlbum dels Massive attack no va ser, precisament, un èxit comercial. La crítica especialitzada, però, sí va veure (amb encert) una perla per acabar de llustrar en ell, i així la banda pogué agafar tracció per al que acabaria sent una trilogia (iniciada amb aquest Blue lines, seguida per Protection i el seu remix a càrrec de Mad professor titulat No protection, i completada amb el mític Mezzanine) que definiria el so dels 90, de tant influent com va esdevenir.

Digues-li dub, trip-hop o bristol sound, tant se val. La qüestió és que la barreja sincrètica de diferents fonts musicals funciona (i encara ho fa avui en dia). Aquestes bases sintètiques repetitives manllevades del hip-hop nord-americà sota un llenç de samples gens protagonistes per abocar-hi al damunt ja sigui un rapeig britànic (clar i més proper al desencís que a la ràbia) o alguns versos melòdics repetitius (sovint en registres alts i femenins) confeccionen una trama sònica extremadament granítica, sòlida com una roca, però que combina amb una mena de llangor molt cinemàtica i evocadora.

Pocs àlbums més representatius d'un moment i d'un temps concrets, d'una escena —la de Bristol— i d'un estil que inundaria els clubs de l'època fent de substrat d'una legió de seguidors que sortiren de sota les pedres durant més d'una dècada per gronxar-nos musicalment en un final de segle convuls i estrany.