Otis Redding - Dock of the bay (1968)

Pocs exemples millors trobarem en la història de la música d'una influència descomunal generada en tan pocs anys i gravacions com el de l'Otis Redding. Recollint el testimoni del Sam Cooke i duent-lo a un estadi en què els ingredients més rock 'n roll eren substituïts per groove i soul d'alt octanatge, el Redding va ser capaç en un període curtíssim de poc més de tres anys de portar la música soul a un altre nivell i obrir-li les portes als Sam & Dave, Aretha Franklin i demés.

I aquest pòstum Dock of the bay, publicat tan sols un mes més tard de l'accident d'avió que l'hi manllevà la vida, és un testimoni definitiu del seu talent i del seu llegat. El guitarrista Steve Cropper va ser l'encarrega de recollir un seguit de senzills, sobretot cares B, amb què farcir aquesta mena de recopilatori que ha quedat per a la memòria com si fos un àlbum en tota la seva magnitud degut a la solidesa del material.

I és important recalcar això últim, perquè fins i tot amb material suposadament de segona, de descarts, la potència ja no només de les composicions sinó sobretot de la interpretació del Redding fa d'aquest disc un monument al soul i a la figura de l'Otis. El tema homònim, de fet, no lliga amb res més, perquè era el tema que el cantant havia acabat de gravar: era material nou, l'inici, segurament, d'una nova etapa en la seva carrera, aquella que, molt probablement, l'hagués convertit en l'artista més gran de les següents dècades. Però la resta dels temes van ser recuperats per Cropper per engiponar aquest àlbum.

I el que podria haver acabat sent un frankenstein musical, una barreja inconnexa de temes, s'acabà convertint en una obra monumental que desplega tots els talents de l'artista: des de els mig temps tan típics d'ell (convertits en peces emocionants a base d'una interpretació passional) a les balades ja clàssiques, passant per les tralles soul (com el mític Tramp amb la Carla Thomas).

Monumental però també mítica, perquè aquesta varietat estilística tan ben lligada acabà configurant el cànon de l'Otis Redding, un que, fins i tot allunyat d'alguns dels seus temes més populars (Try a little tenderness, I've been loving you too long, Respect, Mr. Pitiful, Satisfaction, Fa-fa-fa-fa-fa (sad song), Love man o I cant' turn you loose), desprèn tot allò que representa un artista tan descomunal com l'Otis Redding i planta els fonaments d'allò en què el soul es convertirà ben aviat.