Era l'any del Sgt Peppers' lonely hearts club band, del The Who sell out, del Truth del Jeff Beck Group, del Beggar's banquet del Stones, de l'estrena de Hair a Broadway, els Pink Floyd ja havien tret dos discs, es fundaven els Yes, els Jethro Tull i els Led Zeppelin mentre els Cream es separaven, la Janis Joplin enceta carrera en solitari...
Però també era un any determinant per a la Història:
Eren assassinats el Martin Luther King i el Kennedy, la guerra del Vietnam s'intensificava, la primavera va passar, sobretot, a Praga, però a molts altres llocs durant el mes de Maig, l'Apollo 8 orbitava al voltant de la lluna...
... alguna cosa es coïa en l'ambient, confluència de mil-i-un camins musicals i culturals.
I entremig de tot això, una banda que reunia a quatre xavals de diferents parts dels EUA, es reuneixen per construir el In-A-Gadda-Da-Vida: els Iron Butterfly.
A la primera galta hi encabeixen cinc temes molt en la frontera entre el pop i el rock, una mica _à la_ Beatles, però no del tot, però sí, però no, però hippie, però pop, però rock. Però la segona galta l'omplen d'un sol tema, el que dóna títol a l'àlbum, de 17 minuts, una peça èpica fruit de les drogues que acabà esdevenint l'exemple més clar del rock psicodèlic, i que va obrir la porta de bat a bat per al heavy metal i per a tota l'evolució musical dels 70 que ja trucava a la porta.
I el títol? D'on ve? Doncs és que el disc s'havia de dir _In the garden of Eden_, però estaven tan col·locats que cap dels membres de la banda va ser capaç de pronunciar-ho correctament i van decidir deixar el títol tal que així, com el deien tot farfallejant-lo. La cançó, per descomptat, parla d'Adam i d'Eva i del pecat original.
Endinseu-vos en aquest viatge trepidant i "molt locu" dels Iron Butterfly, deixeu que les guitarres marquin la pauta, que la bateria es torni tribal, que els teclats i el baix es desboquin. I noteu com s'acosta el heavy metal i com, serenament però sense pausa, s'esgota el pop hippie dels 60. Seran els 17 minuts més apassionants del dia (potser, que això ja depèn del dia que hagueu tingut, esclar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada