Darryl Rhoades - Burgers from heaven (1980)

Una broma musical, una paròdia de mil-i-un estils, amb acudits tan (poc) enginyosos com "This song is boring" on —no ho endevinaries mai— repeteix sense para el títol de la cançó, com el de fer una cançó sobre un assetjador telefònic en clau de soul amorós i "sexy" (que, en realitat, se n'està fotent del Big Bopper i el seu "Chantilly Lace", un altre lloa als "stalkers"), o sobre un suïcida en clau d'Elvis a "I'll do it my way".

Es percep que hi ha talent musical, capacitat per passar per la mola els clixés de la música popular dels darrers 30 anys. I alguna de les peces funciona força bé, fins i tot com a acudit. Però la sensació és que el Darryl Rhoades s'ho ha passat millor que tu mentre escoltes el resultat del seu primer disc, per molt que els títols del disc puguin acabar sent part d'una conversa avorrida amb companys amb qui ja t'has cansat de parlar dels Beatles i dels Stones: (She's) a mortician's dream come true, He found Jesus (but he lost his head), I wanna be normal, etc.