Bruce Springsteen - Tunnel Of Love (1987)

Després de l'arxifamós Born In The Usa, el boss intenta certificar el seu ascens a l'Olimp dels rockers clàssics contemporanis amb un disc que, de fet, sembla més el segon àlbum d'un grup novell que busca la seva confirmació que no pas l'enèssim del poeta de l'amèrica profunda.

L'àlbum navega entre aigües rockeres però sempre molt properes al pop i folk-rock clàssic a l'estil dels Woodie Guthrie i companyia, tan admirats per l'Springsteen.
Així ens podem trobar un single com Tunnel Of Love acompanyant un relat narratiu folkie com Cautious Man i, tot seguit, ens topem amb un mig temps pop com Two Faces que ben bé podria signar en Phil Collins.
La guitarra folk i sovint intimista de Bruce Springsteen ressona sempre, a cada racó del disc. I és precisament en la barreja d'aquest instrument de tó brillant i acústic amb les bateries poperes quasi automàtiques (o el solo de teclats de Two Faces, per exemple) que el conjunt patina. Sembla com si el boss hagués intentat guanyar adeptes a la seva causa de rock intimista a través de la inclosió d'aquests elements referents del pop dels vuitanta.

Tot i així, l'Springsteen no és un debutant, i el disc troba còmode suport en algunes petites perles com Brilliant Disguise (el seu primer i exitós single) o Cautious Man, una preciositat narrativa intimista i quasi xiuxiuejada, estil que en Bruce domina a la perfecció com ja ha demostrat sobradament en el passat en discos com The River.

Al llarg de l'àlbum, el frasseix tremolós, quasi parlat de Springsteen, es va buscant espai entre les sonoritats pop i els acords puntejats, contant històries menys aconseguides que en altres ocasions però, això si, repassant tots aquells tòpics que l'han fet famós i que conformen una iconografia nordamericana quallada de furgonetes, camins polsosos i entorns rurals que acomoden, com escenaris invisibles, uns personatges tristos i plens de dubtes.