Concebut com un disc narratiu que mescla talls relatats i cançons intercalades per reforçar els esdeveniments racontats, els Quilapayún, grup xilè de gran acceptació a la Espanya post-franquista, adornen els textos i música de Luís Advis amb el seu repertori habitual de atronadores cordes i flautes punyents.Des dels primers versos del pregò inicial (Señoras y Señores / venimos a contar / aquello que la historia / no quiere recordar), els xilens ens embarquen en una espiral dramàtica creixent, conduïts per la hipnòtica veu del relator Héctor Duvauchelle, per la història de la revolta dels obrers de les mines de sal que, de bell antuvi, s'adivina condemnada.
Les ferides tornades del narrador encadenen els fets sobre un silenci angoixant que la música dels Quilapyún trenca per dramatitzar les escenes i comunicar el moviment de la narració.
Angoixant fins l'extenuació, culminat per un clímax cantat en forma d'arenga revolucionaria que ens insta a romandre assentats, a no només cantar la cançó sinó a revoltar-nos per evitar que l'espiral del temps repeteixi els fets, el disc es tanca amb un lirisme polifònic on les veus, les cordes i les flautes s'empenyen unes a les altres per repicar consciències, repetint els motius que han sonat al llarg de la història.
Punyent, vibrant i emocionant, aquesta obra musical i narrativa dels Quilapayún roman com una de les fites de la cançó protesta de tots els temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada