Un divertit concepte, aquest d'enfrontar-se a un àlbum fent passar les estacions de l'any, totes des d'un prisma "disco", esclar. Si Vivaldi hagués viscut als 70 del segle XX potser hagués fet un disc com aquest (o potser no). Però la Summer s'hi posa amb ganes, amb només 5 temes al disc, un per a cada estació més un reprise de la que porta, justament, el seu nom.
Els temes, llargs, es mouen amb cadència ballable, i són molt enginyosos a estones, però precisament la seva llargària els fa lleugerament repetitius i deixen d'aportar novetats en quan han arribat a la meitat.
Amb tot, l'habilitat de la Summer i dels seus arranjadors fa que l'espelma s'aguanti durant tota una volta al sol (o és una glitter ball?). I si ens avorrim sempre podem delectar-nos amb el póster-calendari desplegable que ens mostra a la Summer en quatre fotografies fantàstic i molt suggeridores entre els dies de l'any.
